Durant tots els anys que va traduir Tintín, Joaquim Ventalló va anar elaborant el seu particular "Diccionari" de renecs, tant amb els insults que incloïa a Tintín com d'altres que l'atreien per algun motiu i anava recopilant. Més de 800 paraules i expressions. Es precisament aquesta tria personal de Ventalló el fet que li dóna, literáriament, relleváncia. Uns va utilitzar-los; altres, no. Tanmateix, tots són una auténtica troballa d'enginy, d'intel·ligéncia i d'humor. Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp no és cap recopilació sistemática de les imprecacions proferides pels personatges de Tintín, i sobretot del capitá Hadock, és molt més que aixó. Es un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filológic. El llibre compta amb una introducció de la seva filla, Eulália Ventalló, i articles d'August Rafanell i Salvador Garcia-Arbós, així com un apunt biográfic escrit per Pau Vinyes.
